En Joel i el futbol

En Joel, un nen que no tenia braços li agradava molt jugar a futbol.

Quant tenia sis anys, els hi va dir els pares que volia jugar amb el Tàrrega.

L’endemà, els seus pares van anar a la oficina del club i van preguntar si el Joel podria jugar amb el Tàrrega, la senyora que hi havia a la oficina li va dir que sí que omplissin una fitxa amb totes les dades i que la setmana que ve ja podia venir a l’entrenament.

Va arribar, per fi, el primer dia. El Joel estava molt nerviós.

Quan va arribar, l’entrenador li va preguntar amb un to burleta:

- Com es que no tens braços, Joel?

En Joel es va posar a plorar i va anar corrents cap a casa. No va voler tornar-hi!

Un dia mentre estava jugant al pati de l'escola a futbol amb els seus amics, e?s va parar un cotxe de luxe davant de l’escola i va observar els nens com jugaven.

 L’endemà a primera hora del mati van sentir una trucada.

La mare del Joel va agafar el telèfon:

-Bon dia, qui demana?

-Sóc l'entrenador del barça

-Aaaah! Digui, digui -va dir la mare

-Us volia preguntar si el vostre fill volia venir a jugar amb el Barça

-Que l'ha vis jugar algun cop? -va preguntar la mare tota estranyada.

-Si, Ahir el vaig veure jugar a l'escola i em va semblar que seria un gran jugador!

-Ja parlaré amb el meu fill, segur que l’hi fa molta il·lusió. Demà us donare una resposta! – va dir la mare orgullosa del seu fill.

En sentir la seva mare eufòrica, en Joel es va despertar.

La mare li va explicar i en Joel, ràpidament va dir que sí.

Llavors la mare va trucar a l'entrenador i li va dir que sí que en Joel estava molt entusiasmat i també li va donar les gracies.

L'entrenador va dir que vingués el dimecres a les sis de la tarda que li farien unes proves.

En Joel va superar les proves i es convertí en un grandíssim jugador, encara que no tinguès braços.

No s'ha de jutjar a una persona per les seves deficiències físiques.

Fi

Marc  Garriga